Quatre missatges ens han arribat des de Madrid en pocs dies:
• El 15 de juliol és la data límit per fixat un acord de finançament
• Amb Catalunya o sense ella
• 9.000 milions d’euros per a tots i prou
• La resolució del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut s’espera per les mateixes dates
És molt suggeridor reblar tants missatges en pocs dies. Un avís als navegants. Més que a talante retrona a un ben castizo espanyol por cojones. Ahir (12 de juny), Castells (PSC) i Puigcercós (ERC) parlaven de plantar-se el 15 de juliol, i CiU i ICV no es queden curts en les valoracions.
Aquest és el començament del darrer article publicat a Directe.cat. Llegeix-lo complet AQUÍ
Catalunya ha estat i és pionera en el camí cap a la normalització del fet i del col·lectiu homosexual, amb la Generalitat al capdavant.
Barcelona, referent a escala mundial del col·lectiu LGTB i refugi de la gent de comarques del país com a espai de llibertat, no es queda curta.
Ara està portant a terme un estudi per conèixer millor “les problemàtiques de lesbianes, gais, trans i intersexuals amb l’objectiu d’elaborar polítiques específiques per resoldre-les.”
D’altra banda, diverses entitats i administracions estan duent a terme un estudi sobre un dels problemes més greus a l’escola pel fort impacte en els nens i nenes, com és el bulling, i en concret aquell d’arrel homofoba. Els objectius, són clars “aprofundir en el coneixement de les experiències escolars, viscurdes per tots aquells joves que per la seva opció sexual, i les opcions sexuals de les seves famílies poden viure situacions d’homofòbia a les escoles.”
Conèixer millor la realitat canviant de la nostra societat i en particular de la situació del col·lectiu homosexual és un important nou punt de partida per marcar-nos com a país nous horitzons que millorin la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes i s’avanci en la plena igualtat social i en les llibertats individuals i col·lectives.
Justament avui es feia pública, precisament, la lamentable situació a nivell humà en què viuen els gais i lesbianes de la tercera edat, que han d’afrontar menyspreu, incomprensió i soledat, havent de caure en molts casos en la degradant opció d’haver de “tornar a l’armari”. El camí es fa caminant i no podem parar de caminar!
Fa uns mesos vaig decidir passar-me a l’operador de telefonia Yoigo, el que “te lo pone fácil”, “verdad verdadera”, de qui, en general, estic content dels serveis i sobretot de les tarifes!
Vaig demanar explícitament que m’enviessin el contracte escrit i les posteriors factures en català, però no ho han fet.
Ara els he escrit demanant-los que ho facin, ja no només perquè sigui un dret meu com a català, sinó informant-los que tota companyia que presta els seus serveis al territori de Catalunya ha de poder posar a disposició dels seus clients la documentació en llengua catalana si aquests així ho sol·liciten. Verdad verdadera.
Si no defensem els nostres drets i en els creiem, ja no per un patriotisme militant lingüístic, sinó per respecte cap a nosaltres mateixos com a persones consumidores de llengua catalana, no deixarem mai de ser una llengua de segona a casa nostra, que ja té mèrit.
La propera Nit a l’Àticque organitza l’associació Atictes serà el marc on es presentarà oficialment La Barraca del Músic, nascuda per servir “ de plataforma per a dur a terme qualsevol tipus d’iniciativa cultural d’interès i de bon rotllo”, segons es defineixen ells mateixos.
Anirà a càrrec del seu president i baixista dels Quicos Kike Pellicer i compta amb el suport extern de la sala Clubzigrama d’Amposta i Sala La Dutxa de La Ràpita.
La presentació tindrà lloc a la propera Nit a l’Àtic, sota el títol “De la meva guitarra a l’iTunes”, el divendres 13 a les 21.15 hores al Consell Comarcal del Montsià, Amposta, a càrrec de Josep Bordes, l’ànima mater de Pepet i Marieta, el conegut grup ebrenc nascut a Ulldecona de música popular.
Seguirà una taula rodona a les 21.45h formada per:
L’acte clourà amb una tertúlia a peu dret acompanyada d’una copa de cava a les 22.15 h.
Com sempre, tot plegat podrà seguir-se en directe per vídeo a través de www.atic2.cat
Organitza: Associació Atictes
Col·laboren: Consell Comarcal del Montsià, Universitat Rovira i Virgili i La Barraca del Músic
El 8 de març és el dia de la dona treballadora, batejat a Catalunya com a Dia internacional de les Dones, perquè no existeix un prototip de dona, sinó que les dones són diverses, com les seves situacions i problemàtiques, i tampoc pot cenyir-se només a l’àmbit laboral.
La primera expressió reivindicativa al nostre país es remunta al 1881 amb la vaga de 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada, si bé pren forma el 1911 amb els anomenats “fets de Nova York” (curiosament el col·lectiu homosexual, defensor recíproc dels drets de les dones, pren consciència i s’organitza precisament també arran uns altres anomenats “fets de Nova York”, els de Stonewall, el 1969) i no s’instaura fins el 1917 amb el moviment feminista rus.
M’agrada sempre recordar els orígens de les celebracions, les seves raons i la seva implicació actual, per no perdre la perspectiva d’on venim, on volem anar i caure en la banalització. Un segle després les dones encara no viuen en una situació d’igualtat plena de gènere i massa sovint han de patir discriminacions salarials, violències familiars, sexisme publicitari, mobbing per maternitat o conciliació amb la vida familiar, càrrega excessiva de les feines de la llar i cura dels fills que impedeix la seva plena integració laboral o creixement professional, menyspreu… I acabar amb tot això no és només cosa de dones…
Desgraciadament, no estem parlant només del 3r món, i això hauria de ser motiu de vergonya col·lectiva. Per això és necessari un 8 de març i, per això és necessari un Institut Català de les Dones amb ambicioses i interessants iniciatives.
A l’Ebre, com a acte oficial està prevista la lectura de diferents textos d’autores feministes sobre “Les dones i la política”, el divendres 6 a les 19 hores al Conservatori de Música de Tortosa.
La iniciativa nascuda de la societat civil ja fa mesos per concentrar el proper dissabte 7 un mínim de 10.000 catalans i catalanes a Brussel·les per reclamar a la Unió Europea (UE) el dret del poble català a l’autodeterminació, arriba a la recta final i les perspectives són bones.
Com a mínim, el ressò i la mobilització que a priori ha suscitat és ja sorprenent, sinó veure la web oficial del moviment. Personalment no podré ser-hi i em dol moltíssim!!! No obstant, espero veure-hi per la TV a molts ebrencs i ebrenques, acostumats com estem a posar-nos el kit del manifestant i recórrer quilòmetres. Precisament Brussel·les no ens és desconeguda.
10.000 catalans a Brussel·les… No recordo una iniciativa similar de cap altre poble sense estat de la Unió Europea (UE). Els catalans i catalanes, senzillament, o estem tronats com a poble o tenim idees genials. El mateix deien d’un tal Einstein o un tal Dalí…
L’allau de reclamacions que estem rebent i atenent al Consell Comarcal del Montsià per disconformitat amb les factures de les companyies elèctriques és incomptable. El pollastre que tenim muntat de fa unes setmanes ençà és monumental. Tan és així que ens hem convertit en experts en desxifrar una de les factures més indesxifrables de les que poden passar per les mans dels consumidors/es: la de la llum.
Hi ha conceptes, tarifes i possibles circumstàncies que hem arribat a entendre, però segueixen havent-hi molts altres casos on no ens surten els números. Com en tot, hi ha gent que reclama amb raó, i altra que, malgrat els pesi i no estiguin d’acord, es troben davant una factura correcta. Sort que s’ha liberalitzat el sector elèctric i ara podem escollir companyia i és d’esperar que baixaran preus…
És per això que des del Consell Comarcal s’ha previst un “tour” per atendre la població des de tots els Ajuntament de la comarca, en horari de 9.30 a 14 hores, acostant l’Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor (OCIC) a la gent i oferint assistència als Ajuntaments. La previsió per a les 2 properes setmanes és la següent:
Demà dilluns dia 2, Sant Jaume d’Enveja
Dijous 5, La Ràpita
Dilluns 9: Alcanar
Dijous 12: La Sénia
Divendres 13: Ulldecona
I ja no m’atreveixo a donar dates més enllà d’aquestes per si hi ha canvis. De tota manera, cal estar antents a la informació que doni el respectiu Ajuntament. I és important portar emplenat el model de reclamació que facilitarà l’Ajuntament i fotocopiada la factura o factures amb les quals no s’està d’acord i les 2 factures anteriors.
Diumenge passat em recordaven que dimecres seria “l’enterro de la sardina“. És veritat! Llavors me vaig preguntar per què enterràvem una sardina? I per què no una tenca que és més nostra?
Una companya de cafè m’explicava que, quan era menuda, vivint a Barcelona, compraven el que aquí anomenem sardines de casco, les disfressaven amb faldilletes (sardines travesti?), les passejaven pel cole i les acabaven enterrant al pati. Això em va fer pensar que quina pudor a sardina - pobres xiquetes! - i generar-me una nova pregunta: amb tantes sardines enterrades al pati, hauria crescut ja una sardinera?
No obstant, no me va respondre la pregunta principal: d’on ve l’enterro de la sardina? fent-me una nota mental a mi mateix per buscar-ho. Ah! Me vaig donar compte que queia en dimecres de cendra! Però no només enguany, no, tots els anys! Això devia ser per alguna cosa… i què és el dimecres de cendra? Nova pregunta. No recordo que a catecisme m’expliquessin que Jesucrist demanés ser incinerat i, per posar-li més morbo, celebrar un ofici civil. Així que nova nota mental.
A Amposta, on els darrers anys l’organitza l’associació Els 3 Gats Blaus, té una peculiaritat afegida: la desfilada de gent, disfresses i sardina, surt del Castell, entra per la porta d’emergències del mític i històric Tic Tac Toc i surt per la porta principal del local, per anar a enterrar la sardina i celebrar-ho amb pastissets i mistela. Una tradició també bastant curiosa però nostrada.
Així que, per acabar de fer encara més nostra la tradició, jo proposo instaurar com a festivitat local el “Dia mundial d’Amposta de l’enterro de la tenca que abans passa pel Tic a fer el penúltim cubata”.
Al Partit Popular se li acumula la feina i no guanya per ensurts. No precisament en propostes constructives, sinó en intentar netejar tota la brutícia que està apareixent i que comença a fer un tufillo que amenaça el propi lideratge de Mariano Rajoy.
Després que el candidat per A Coruña a les eleccions gallegues fora rellevat perquè Hisenda el tenia al punt de mira, resulta que el seu successor està sent investigat pel Tribunal de Comptes per contractes sospitosos.
La darrera maniobra del PP contra tot això ha estat intentar personar-se com a part a les principals causes, les que Garzón té obertes, de moment sense èxit. I és normal. S’acusa a persones concretes que formen part del PP, no al PP. Si el PP pogués personar-se com a part, tindria accés a tot el sumari i conèixer a qui està investigant Garzón i per què, podent fer desaparèixer tot allò que els resultés incòmode abans que arribés la justícia.
El tufillo és més gros si tenim en compte que sacseja dues de les principals places fortes del PP: Madrid i País Valencià. Això afecta no només al calat que pugui tenir entre els seus votants, sinó a les dues persones que les quinieles les situaven com a successores d’un Mariano Rajoy aguantat políticament amb respiració assistida: Francisco Camps i Esperanza Aguirre, molt mal parats en tota la trama.
Qui no obre boca és Ruiz Gallardón, per a què no se l’identifiqui en tot l’embolic encara que en principi no tingui res a veure. Una gran estratègia! De seguir les coses així, serà l’únic candidat potent a la successió de Rajoy. I una gran notícia: a veure si el PP abandona amb ell aquests tics predemocràtics i imposa la postura lliberal que sempre l’ha caracteritzat, que és el que hauria de ser el PP si aquest fora un estat normal.
Potser si que Gallardón té tots els números a convertir-se en la salvació del PP, perquè la comèdia va per a llarg: quan Garzón destapi els aforats que està investigant i “la cosa” passi a mans dels Tribunal Suprem, les tones de me… que hi ha al pantà de Flix, seran al seu costat com una taca al parabrises del cotxe.
Militants del PP que espien altres militants de PP. Militants del PP que denuncien altres militants del PP. Informació treta a la llum i escampada pel Mundo. “Pelotazos” immobiliaris. Corrupció, frau fiscal, tràfic d’influències, tractes de favor… La culpa de tot, per suposat (segons el PP), és del PSOE.
Fa setmanes sinó mesos que sentim parlar de la vaga de jutges i magistrats. El govern espanyol no s’ho acabava de creure i menys venint d’un sector tradicionalment bastant conservador i poc propici a fer soroll, com és el judicial.
Recordo quan estudiava a la Facultat de Dret, on ser catalanoparlant i independentista venia a ser un gran exotisme. I això que estudiava a la ‘progre’ Universitat Autònoma de Barcelona! Aquella facultat semblava un món a part, comparada amb les de lletres, filosofia…
La vaga va prendre forma i llavors el Govern central va decidir “negociar”. Una negociació que no era més que una forma de pressió amb intenció d’atemorir o d’amenaçar subtilment. Només cal recordar les paraules de la portaveu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) dient que els jutges no tenien dret a vaga, es consideraria abandonament del lloc de treball i serien sancionats. Una interpretació maliciosa de l’acord del CGPJ, enrarint l’ambient i intoxicant l’opinió pública.
Finalment, com no s’havia vist fins ara des de la mort de Paco (i en vida d’ell, menys), el món de la judicatura tanca files i tot apunta que demà dimecres hi haurà un seguiment massiu de la vaga de jutges. Als Jutjats d’Amposta la vaga serà total i als de Tortosa parcial. En total, uns 4.000 jutges de tot l’estat estan cridats a fer vaga.
Tothom sap i reconeix (o fins i tot ha patit) que la justícia és lenta. I com més passen els anys més s’agreuja la situació. És una màquina pesada, rovellada, que grinyola per falta de personal, de recursos suficients i de modernització, sobretot amb la incorporació de les noves tecnologies, fet que afecta els jutges com a persones i com a professionals però que, al final, també acabem patint els ciutadans i ciutadanes amb errors judicials que després tothom lamenta, descuits, endarreriments insofribles i ha vegades injustos…
Com a ciutadà i com advocat, no puc més que donar el meu suport!
El President del Parlament de Catalunya Ernest Benach, la segona autoritat del país després del president de la Generalitat i qui molts anomenen el polític 2.0 per ser un dels habituals i més participatius en les xarxes socials, serà el proper ponent del cicle de xerrades Nits a l’àtic que organitza l’associació Atictes, amb una presentació que porta per títol “Del Facebook al Twitter. Política i xarxes socials”.
L’esdeveniment podrà seguir-se en directe per vídeo, xat i twitter a través dels canals habilitats a la web. Després de la xerrada hi haurà una estona de tertúlia a peu dret amb copa de cava per a totes les persones assistents.
Serà este divendres ales 19.45 al Consell Comarcal del Montsià. Podeu trobar tota la informació a: http://atic2.cat
Important! Per tal de haver d’habilitar els serveis i el balcó com a espais per seguir la xerrada, és requereix per a assistir presencialment d’inscripció prèvia obligatòria, AQUI
S’acosta el Carnestoltes o Carnaval, una festivitat d’hivern d’arrels molt llunyanes i origen pagà associada al culte lunar i l’oferta que se’ns ofereix és molta, a pubs, discoteques, viles ciutats. Molta, però poc variada.
Per això he vist interessants 2 opcions diferents:
1) El grup francès de música folc LES G’NOUS, provinents del petit poble de Saint Pal-en-Chalancon (al departament de la Haute-Loire) actuarà a Paüls el proper divendres 20 de febrer, a les 22h a la Sala de ball del Cafè del Músic. L’entrada és gratuïta.
Es tracta d’un grup format per una quinzena de joves músics amateurs i professionals especialitzats en melodies populars de la regió de l’Alvèrnia, al Massís Central Francès. Les G’NOUS també actuaran dissabte 21 a la 14a Trobada de Grallers dels Països Catalans que se celebra en el marc de la Fira de l’Oli de Jesús.
S’ha donat el tret de sortida a la cursa electoral a Euskadi amb l’absència sense precedents de l’esquerra abertzale.
Les darreres enquestes donen la victòria en minoria al PNB sense possibilitat de reeditar el tripartit, seguit del PSE i el PP, que sumen majoria.
Possible escenari 1: Solució a la navarresa, investint Ibarretxe com a lehendakari en un govern en minoria amb puntuals suports externs, possibilitat que pel que sembla Patxi López no contempla però sí el PSOE de Madrid.
Possible escenari 2: PSE i PP legítimament pacten, perquè formarien majoria parlamentària, envestint lehendakari Patxi López i relegant el partit majoritari, el PNB, a l’oposició, possibilitat que complicaria la vida a Zapatero perquè perdria el suport del PNB a les 2 cambres espanyoles, a falta de què no rebi a més la reprovació d’altres forces nacionalistes.
La incògnita: Entre un 15 i un 17% dels votants són abertzales. Una massa social ara òrfena de representació política a les eleccions. Em nego a pensar que passaran tots a l’abstenció o votaran les candidatures abertzales il·legalitzades sabent que les paperetes seran declarades nul·les, enlloc d’engreixar altres partits abertzales que no donen suport a la força armada com Aralar o Eusko Alkartasuna per garantir un govern al menys nacionalista, encara que no sigui del tot un plat del seu gust, però menys ho deu ser estar governats per PSE i sobretot el PP. Clar, que potser preveuen que permetre aquest govern fomentarà l’independentisme abertzale a Euskadi, qui sap.
Loading ...
